Informació general

Enllaç als Fulls d’utilitat del llibre El Arte Femenino de Amamantar, 8a edició, capítol 20: http://www.laligadelaleche.es/lactancia_materna/hojas_AFA/index.htm

Catálogo libros recomendados

Lactància materna, el millor començament [PDF]

Lactancia materna, el mejor comienzo (2019) PDF Castellà

Lactancia materna, el mejor comienzo (2010) [PDF-castellà]

Preparació per a l’alletament [PDF]

Mites habituals sobre alletament [PDF]

Les deu claus de l’alletament [PDF]

Establint una bona producció de llet [PDF]

Els beneficis de l’alletament matern [PDF]

Donant el pit [PDF]

Com saber si el bebè pren prou llet [PDF]

Sobre la donació de llet materna

La Leche League International dóna ple suport a l’ús de la llet materna per als nadons. La primera prioritat de La Leche League és ajudar les mares a alletar els seus nadons. Una segona prioritat és ajudar a les mares a extraure i emmagatzemar de forma segura la seva pròpia llet per als seus nadons. Quan la llet de la mare no està disponible, els nadons poden necessitar llet materna donada per altres mares. És fonamental que aquesta llet donada sigui segura.

Com a organització internacional, La Leche League International és conscient que moltes mares en moltes cultures han compartit de manera informal la seva llet i han alletat membres de la família i nadons d’amics de confiança. LLLI també reconeix que en moments de malaltia greu/ mort de la mare o desastres naturals, l’intercanvi de llet ha suposat salvar vides. Aquestes darreres circumstàncies especials, però, van més enllà de l’abast d’aquesta declaració de les polítiques de LLLI. D’acord amb les recomanacions del Consell Assessor de Salut de la Junta Assessora Professional de LLLI, La Lliga de la Llet ha desenvolupat pautes estrictes pel que fa a la recopilació i l’ús de la llet humana donada.

Quan una mare que cerca llet materna donada es posa en contacte amb una monitora, aquesta monitora respondrà amb informació i suport. Això inclourà informació sobre la lactància i/o relactació induïda. La monitora ha de suggerir també el diàleg de la mare amb alguna persona autoritzada i competent en matèria d’atenció mèdica i el contacte amb un banc de llet materna amb llicència, o amb un altre centre de recollida de llet materna regulat i supervisat per metges al seu país. La monitora ha d’informar qualsevol mare interessada sobre l’ús per al seu nadó de la llet materna donada, ja sigui de forma ocasional o a més llarg termini, dels beneficis i riscos documentats relacionats amb aquesta forma d’alimentació infantil. Els beneficis inclouen els següents, tot i que no es limiten només a aquests: una nutrició òptima, una fàcil digestibilitat i protecció immunològica. Els riscos poden incloure, però no estan limitats a aquests: la transmissió de certs agents infecciosos, com bacteris o virus, alguns dels quals es poden trobar a la llet extreta per part de dones asimptomàtiques; drogues; possiblement alguns contaminants ambientals a causa d’emmagatzematge o manipulació no apropiats a partir de llet donada no processada. La llet d’un banc de llet qualificada requerirà que les donants compleixin els requisits específics de salut abans d’acceptar la seva llet en donació, cosa que elimina molts d’aquests riscos. Cada país estableix les seves pròpies normes i criteris de selecció per a la llet i de les donants, que solen estar a disposició si es contacta directament amb els bancs de llet. Si una mare està interessada a donar la seva llet, la monitora ha de proporcionar informació de contacte dels bancs de llet materna autoritzats o d’altres centres de recollida regulats i supervisats mèdicament. Una monitora no ha de pressionar una mare per donar o per continuar donant la seva llet. Tota la informació relativa a la identificació de les donants i de les receptores serà confidencial. Una monitora ha de recordar a una mare potencial donant que el seu propi nadó té prioritat natural pel que fa a la seva llet. Una monitora ha d’informar a una possible donant que: 1) una donant pot sol·licitar informació completa del centre de banc de llet o del centre de recollida sobre la manera com s’utilitzarà la seva llet, 2) una donant pot preguntar si ella pot restringir la manera com s’utilitzarà la seva llet, 3 ) una donant pot prendre la seva pròpia decisió sobre la donació a partir de la informació que rep del banc de llet o del centre de recollida.

Una monitora mai no ha d’iniciar cap suggeriment sobre cap acord entre particulars sobre la donació de llet o actuar com a intermediària en aquesta situació. Si la mare vol parlar sobre aquestes opcions -que poden incloure la donació de llet extreta, alletar altres infants que no siguin seus o fer un creuament d’alletament entre mares-, el paper de la monitora és el de proporcionar informació sobre els beneficis i riscos, com s’ha esmentat anteriorment, incloent-hi les limitacions de l’esterilització a casa de la llet materna extreta. Si el nadó està hospitalitzat, la monitora indicarà a la mare que dialogui amb el personal mèdic sobre les polítiques d’aquell hospital o clínica pel que fa a proporcionar llet materna a un nadó que estigui al seu càrrec. A partir de tot això, la mare prendrà la seva pròpia decisió en funció de la seva situació i cultura.

Nota: A Catalunya hi ha el Banc de Llet Materna de Barcelona

Deixa un comentari